mafalda

mafalda

dimarts, 4 de novembre del 2014

Tipus de models

Quan parlem d’orientació psicopedagògica en l’àmbit no formal, partim de la base que es duu a terme des dels tres models bàsics d’orientació:

-    Model clínic: es defineix com a terapèutic individualitzat d’ajuda personal per millorar qualsevol aspecte que es consideri deficitari. La seva funció bàsica és la de tenir una dimensió preventiva i de desenvolupament personal.

-     Model de projectes: és l’acció continuada que ha estat prèviament planificada i dirigida per aconseguir uns objectius, amb la finalitat de cobrir unes necessitats, desenvolupar o potenciar determinades competències. (Álvarez Gonzálex et al., 1998:85)

-   Model de consulta: es caracteritza per la intervenció indirecta, doncs es tracta de la relació entre diferents professionals, on un té la funció de consultor (assessor) i l’altre de consultant (assessorat). Hi ha dos models de consulta:

o  Consulta experta: es dóna a través de l’estructura jeràrquica on l’assessor no participa en l’execució directa amb l’orientat.

o   Consulta col·laborativa: en aquest cas l’assessor intervé directament en algun aspecte del procés d’intervenció i també es caracteritza per compartir responsabilitat del projecte d’intervenció (Jiménez Gámez y Porras Vallejo, 1998)

Dins del projecte que estic desenvolupant la infància i adolescència és un camp d’intervenció no formal, ja que ens referim a infància en risc social. En aquest cas es fa des d’un centre d’atenció a la infància depenent de l’administració.

La importància de la intervenció en aquest àmbit té arrel en l’aspecte preventiu, amb la finalitat que les dificultats i les deficiències socials no consolidin característiques en la personalitat que dificultin la integració social.

Les intervencions es duen a terme segons els tres tipus de models:

-   Dins del model clínic: tenen lloc les tutories individuals per tal de poder treballar objectius que estan ja pactats en el seu projecte educatiu individualitzat (PEI).

-  Dins del model per programes: tenen lloc els projectes individualitzats, com els grupals on es treballen les competències socials, la quotidianitat, l’autonomia… i es sol fer per assableas o diferents tipus d’activitats.


- Dins del model de consulta: es treballa a nivell interdisciplinari, on es treballa conjuntament amb escoles, centres d’extraescolars, personal del CSMIJ, metges… tant des d’un punt de vista d’assessorament o com des d’un punt de vista col·laboratiu.

Reflexions


Erns Fischer (Àustria 1899-1972): va dir “L’art pot elevar a l’home des de l’estat de fragmentació al de l’ésser total integrat". Per mi l'educació té el mateix sentit. L'educació et fa lliure i penso que els professionals que s'hi dediquen han d'estar. Hem de partir de la premisa que ningú pot quedar-se fora dels engranatges d'aquesta. I és en aquest punt on tot el col·lectiu de professionls que treballem dins d'aquest món ens hem d'implicar al 100%, des de les nostres sensibilitats personals, però també des de la professionalització, per tal d'ajustar-nos a les desigualtats i a un treball més personalitzat i individual, per tal que a la llarga no existeixin ni es reprodueixin a la nostra societat tantes diferències

Educar vol dir crear conjuntament, no deixa de ser un art que està en continua construcció i com a artistes hem de saber valorar la importància del que es té a les mans.

Fa un temps va arribar a les meves mans aquest conte, penso que reflexa molt clarament l'esperit i el perfil de la psicopedagogia i de les persones que a ella es dediquen. Aquest fet provoca que aquest/a professional ha de tenir una sensibilitat especial i estar receptiu/va al que l’envolta, ja sigui per cercar altres recursos, per dur dur a la pràctica estratègies o noves metodologies. 


assaig, error, assaig, error, assaig, error.......