"aprender no es solamente comprender, es además un deseo, un proyecto, una perspectiva de placer" Silvia Schelmenson.
L'educació no formal sempre ha tingut connotacions que preocupen a la societat, però en l'actualitat es fan més àlgides per que estem en un período de canvis continuats.
La Comissió Internacional sobre l'Educació per al segle XXI de la Unesco considera que l'educació és una utopia necessària, inicia el pròleg amb les paraules : En front els numerosos desafiaments del futur, l'educació consisteix un instrument indispensable per que la humanitat pugui progresar cap a ideals de pau, llibertat i justicia social. L'educació pot ser un factor de cohesió si procura tenir en compte la diversitat dels indidivus i dels grups humans, i al mateix temps, evita ser un factor d'exclussió social.
Un cop finalitzat el meu període de pràctiques miro enrera i intento fer una reflexió final de tot aquest procés. A grans trets puc dir que ha estat molt enriquidor, per també molt feixuc, ja que treballar conjuntament amb un equip, que a priori, no es vol acabar d'implicar, reconec que em va costar molt.
Quan jo vaig plantejar el meu practicum ho vaig fer des del model teòric que proposen en Carles Monereo i la Isabel Soler (1996), és a dir el Model constructivista d'orientació i Intervenció Psicopedagògica, prenent sobretot exemples des de la vesant de l'educació no formal.
Intentat fent una reflexió crítica i constructiva d'aquest períde dono molta importancia al model participatiu amb l'objectiu de fer una reconstrucció social, que m'ha permés fonamentar les intencions d'actuació sobre l'entorn, donant també importancia a la persona individual. D'aquesta manera he pogut treballa el grup ( equip educatiu ), indivudualment ( grup de menors ). Aquest model va ser compilat per en Jaume Funes, lluis Toledano Gaju i en Jesús Vilar Martín (2000), a mode d'anècdota puc dir que he tingut la sort de tenir-los com a docents al llarg de la Diplomatura d'Educació Social, Aquest model l'he posat en pràctica a l'igual que l'enfocament conductual positiu, el que prpopugna en Joan Font Roure (2001), el qual em va propoprcionar pautes per "saber fer", fonamentalment en aquelles intervencions comprensives, les quals comporten una comprensió àmplia de la persona i dels seus contextes socials.
Faig una reflexió fent un paral·lelisme que estableixo entre el concepte de zona de desenvolupameny potencial i el que seria una zona de desenvolupament institucional, amb la distancia existent entre els avenços que pot realizar una institució sense ajuda o amb l'ajuda d'un assessorament eficaç. Si continuo amb la reflexió de la realitat que he viscut, faig un altre paral·lelisme amb un anàlisi sistèmic, el qual s'ha de treballar de forma global i integrada, per tal que els diferents contextes on he intervingut hagin produït canvis i efectes sobre la resta. Aquest fet em fa pensar la complicitat del procés i de la grandària, ja que és relativament fácil crear un document, fer una millora d'un projecte, el que és complicat és fer-ho entre un grup i que el grup estigui motivat per confeccionar-lo, o donar el seu parer, i dur-lo a la pràctica. M'he adonat que tot és un estira i afluixa i pactes constants, fet que és esgotador, ja que tendeix a mimbar la il·lusió.
Les competències que he intentat treballar han sigut la de construir una definició conjunta, tant amb el meu tutor de practiques com amb la resta de l'equip. Amb aquest fet he intentat fer una corresponsabilització en el disseny del document i en l'aplicació de les mesures. Un cop més m'adono que sense motivació costa moolt dur les il·lusions o les necessitats a la pràctica. Sí que és cert qie els meus coneixements tècnics i previs del centre m'han ajudat molt a "torejar" les diferents dificultats que m'ha pogut apareixer, intentant positivitzar els aspectos negatius i un cop més, treballant les meves habilitats per tal de dur a bon port tot el procés.
Amb el document creat he intentat aportar el meu granet de sorra a la institució per tal d'anar millorant en aquest procés de socialització dels menors tutelats que s'atenen en aquest CRAE. Hem quedo amb la idea de construcció conjunta d'aprenentatge, vivències i competències. També amb el fet de fer una feina en paral·lel, la gran majoria de vegades un encaminat amb el grup d'usuaris i l'altre encaminat amb l'equip educatiu. Cal modificar visions per tal de poder seguir treballant en xarxa i des del paradigme del constructivisme, basant-nos en models adaptats a les necessitats de cadascú i de cada institució.
Un cop finalitzat el meu període de pràctiques miro enrera i intento fer una reflexió final de tot aquest procés. A grans trets puc dir que ha estat molt enriquidor, per també molt feixuc, ja que treballar conjuntament amb un equip, que a priori, no es vol acabar d'implicar, reconec que em va costar molt.
Quan jo vaig plantejar el meu practicum ho vaig fer des del model teòric que proposen en Carles Monereo i la Isabel Soler (1996), és a dir el Model constructivista d'orientació i Intervenció Psicopedagògica, prenent sobretot exemples des de la vesant de l'educació no formal.
Intentat fent una reflexió crítica i constructiva d'aquest períde dono molta importancia al model participatiu amb l'objectiu de fer una reconstrucció social, que m'ha permés fonamentar les intencions d'actuació sobre l'entorn, donant també importancia a la persona individual. D'aquesta manera he pogut treballa el grup ( equip educatiu ), indivudualment ( grup de menors ). Aquest model va ser compilat per en Jaume Funes, lluis Toledano Gaju i en Jesús Vilar Martín (2000), a mode d'anècdota puc dir que he tingut la sort de tenir-los com a docents al llarg de la Diplomatura d'Educació Social, Aquest model l'he posat en pràctica a l'igual que l'enfocament conductual positiu, el que prpopugna en Joan Font Roure (2001), el qual em va propoprcionar pautes per "saber fer", fonamentalment en aquelles intervencions comprensives, les quals comporten una comprensió àmplia de la persona i dels seus contextes socials.
Faig una reflexió fent un paral·lelisme que estableixo entre el concepte de zona de desenvolupameny potencial i el que seria una zona de desenvolupament institucional, amb la distancia existent entre els avenços que pot realizar una institució sense ajuda o amb l'ajuda d'un assessorament eficaç. Si continuo amb la reflexió de la realitat que he viscut, faig un altre paral·lelisme amb un anàlisi sistèmic, el qual s'ha de treballar de forma global i integrada, per tal que els diferents contextes on he intervingut hagin produït canvis i efectes sobre la resta. Aquest fet em fa pensar la complicitat del procés i de la grandària, ja que és relativament fácil crear un document, fer una millora d'un projecte, el que és complicat és fer-ho entre un grup i que el grup estigui motivat per confeccionar-lo, o donar el seu parer, i dur-lo a la pràctica. M'he adonat que tot és un estira i afluixa i pactes constants, fet que és esgotador, ja que tendeix a mimbar la il·lusió.
Les competències que he intentat treballar han sigut la de construir una definició conjunta, tant amb el meu tutor de practiques com amb la resta de l'equip. Amb aquest fet he intentat fer una corresponsabilització en el disseny del document i en l'aplicació de les mesures. Un cop més m'adono que sense motivació costa moolt dur les il·lusions o les necessitats a la pràctica. Sí que és cert qie els meus coneixements tècnics i previs del centre m'han ajudat molt a "torejar" les diferents dificultats que m'ha pogut apareixer, intentant positivitzar els aspectos negatius i un cop més, treballant les meves habilitats per tal de dur a bon port tot el procés.
Amb el document creat he intentat aportar el meu granet de sorra a la institució per tal d'anar millorant en aquest procés de socialització dels menors tutelats que s'atenen en aquest CRAE. Hem quedo amb la idea de construcció conjunta d'aprenentatge, vivències i competències. També amb el fet de fer una feina en paral·lel, la gran majoria de vegades un encaminat amb el grup d'usuaris i l'altre encaminat amb l'equip educatiu. Cal modificar visions per tal de poder seguir treballant en xarxa i des del paradigme del constructivisme, basant-nos en models adaptats a les necessitats de cadascú i de cada institució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada