Reflexió final

"aprender no es solamente comprender, es además un deseo, un proyecto, una perspectiva de placer" Silvia Schelmenson.

 

 

L'educació no formal sempre ha tingut connotacions que preocupen a la societat, però en l'actualitat es fan més àlgides per que estem en un período de canvis continuats.

 

La Comissió Internacional sobre l'Educació per al segle XXI de la Unesco considera que l'educació és una utopia necessària, inicia el pròleg amb les paraules : En front els numerosos desafiaments del futur, l'educació consisteix un instrument indispensable per que la humanitat pugui progresar cap a ideals de pau, llibertat i justicia social. L'educació pot ser un factor de cohesió si procura tenir en compte la diversitat dels indidivus i dels grups humans, i al mateix temps, evita ser un factor d'exclussió social.

Un cop finalitzat el meu període de pràctiques miro enrera i intento fer una reflexió final de tot aquest procés. A grans trets puc dir que ha estat molt enriquidor, per també molt feixuc, ja que treballar conjuntament amb un equip, que a priori, no es vol acabar d'implicar, reconec que em va costar molt.

Quan jo vaig plantejar el meu practicum ho vaig fer des del model teòric que proposen en Carles Monereo i la Isabel Soler (1996), és a dir el Model constructivista d'orientació i Intervenció Psicopedagògica, prenent sobretot exemples des de la vesant de l'educació no formal.

Intentat fent una reflexió crítica i constructiva d'aquest períde dono molta importancia al model participatiu amb l'objectiu de fer una reconstrucció social, que m'ha permés fonamentar les intencions d'actuació sobre l'entorn, donant també importancia a la persona individual. D'aquesta manera he pogut treballa el grup ( equip educatiu ), indivudualment ( grup de menors ). Aquest model va ser compilat per en Jaume Funes, lluis Toledano Gaju i en Jesús Vilar Martín (2000), a mode d'anècdota puc dir que he tingut la sort de tenir-los com a docents al llarg de la Diplomatura d'Educació Social, Aquest model l'he posat en pràctica a l'igual que l'enfocament conductual positiu, el que prpopugna en Joan Font Roure (2001), el qual em va propoprcionar pautes per "saber fer", fonamentalment en aquelles intervencions comprensives, les quals comporten una comprensió àmplia de la persona i dels seus contextes socials.

Faig una reflexió fent un paral·lelisme que estableixo entre el concepte de zona de desenvolupameny potencial i el que seria una zona de desenvolupament institucional, amb la distancia existent entre els avenços que pot realizar una institució sense ajuda o amb l'ajuda d'un assessorament eficaç. Si continuo amb la reflexió de la realitat que he viscut, faig un altre paral·lelisme amb un anàlisi sistèmic, el qual s'ha de treballar de forma global i integrada, per tal que els diferents contextes on he intervingut hagin produït canvis i efectes sobre la resta. Aquest fet em fa pensar la complicitat del procés i de la grandària, ja que és relativament fácil crear un document, fer una millora d'un projecte, el que és complicat és fer-ho entre un grup i que el grup estigui motivat per confeccionar-lo, o donar el seu parer, i dur-lo a la pràctica. M'he adonat que tot és un estira i afluixa i pactes constants, fet que és esgotador, ja que tendeix a mimbar la il·lusió.

Les competències que he intentat treballar han sigut la de construir una definició conjunta, tant amb el meu tutor de practiques com amb la resta de l'equip. Amb aquest fet he intentat fer una corresponsabilització en el disseny del document i en l'aplicació de les mesures. Un cop més m'adono que sense motivació costa moolt dur les il·lusions o les necessitats a la pràctica. Sí que és cert qie els meus coneixements tècnics i previs del centre m'han ajudat molt a "torejar" les diferents dificultats que m'ha pogut apareixer, intentant positivitzar els aspectos negatius i un cop més, treballant les meves habilitats per tal de dur a bon port tot el procés.

Amb el document creat he intentat aportar el meu granet de sorra a la institució per tal d'anar millorant en aquest procés de socialització dels menors tutelats que s'atenen en aquest CRAE. Hem quedo amb la idea de construcció conjunta d'aprenentatge, vivències i competències. També amb el fet de fer una feina en paral·lel, la gran majoria de vegades un encaminat amb el grup d'usuaris i l'altre encaminat amb l'equip educatiu. Cal modificar visions per tal de poder seguir treballant en xarxa i des del paradigme del constructivisme, basant-nos en models adaptats a les necessitats de cadascú i de cada institució.


 

 

 

Intervencions psicoeducatives en l'àmbit no formal

En l'actualitat existeix un conjunt creixent d'institucions socials no escolars que van incorporant a la seva activitat diferents formes d'intervenció educativa. Entre aquestes es pot citar: les institucions penitenciàries, de salut, culturals, d'oci i les que promouen la inserció social. És per aquesta raó que es considera necessari configurar progressivament un espai professional per a aquestes institucions, on es pugui realitzar una adequada intervenció psicopedagògica.

Per a la realització d'intervencions psicoeducatives en l'àmbit no formal, cal tenir en compte consideracions que són pròpies d'aquest tipus de contextes educatius: 

- Factors culturals i socials que afecten a una determinada institució, i que influiran en el tipus d'actuació psicoeducativa que es desenvolupi. 

- Àmbits de la intervenció psicopedagògica 

- Tipus d'espai professional psicopedagògic en contextes institucionals d'educació no formal.

- La necessitat que els psicopedagogs identifiquin els coneixements que els resultin més rellevants en relació amb aquest tipus de contextes educatius no formals.

Per conèixer aquests processos des d'una orientació constructivista, cal tenir en compte dos nivells explicatius: la dimensió interpersonal i la dimensió individual.

En relació amb la dimensió interpersonal, l'assessorament s'ha de considerar com un procés de construcció conjunta d'un context col·laboratiu que implica a tots els/les professionals de la institució que intervenen en la configuració de l'acció educativa. En la construcció dels contextes col·laboratius s'ha identificat un conjunt d'aspectes que resulten claus pel desenvolupament adequat d'aquesta col·laboració. El primer aspecte es refereix a la relació de poder que s'estableix entre els/les professionals que hi col·laboren. El segon aspecte està relacionat amb el procés de negociació que es desenvolupa durant la construcció d'un context col·laboratiu.


En relació amb la dimensió individual, els/les professionals de la psicopedagogia han de tenir molt clar que la seva activitat es produeix en un escenari que delimita el tipus de coneixement que es construeix; com es construeix i per què; i també que aquest procés constructiu part de fonaments epistemològics diferents als que poden explicar la construcció de coneixement acadèmic.

Tipus de models

Quan parlem d’orientació psicopedagògica en l’àmbit no formal, partim de la base que es duu a terme des dels tres models bàsics d’orientació:

-    Model clínic: es defineix com a terapèutic individualitzat d’ajuda personal per millorar qualsevol aspecte que es consideri deficitari. La seva funció bàsica és la de tenir una dimensió preventiva i de desenvolupament personal.

-     Model de projectes: és l’acció continuada que ha estat prèviament planificada i dirigida per aconseguir uns objectius, amb la finalitat de cobrir unes necessitats, desenvolupar o potenciar determinades competències. (Álvarez Gonzálex et al., 1998:85)

-   Model de consulta: es caracteritza per la intervenció indirecta, doncs es tracta de la relació entre diferents professionals, on un té la funció de consultor (assessor) i l’altre de consultant (assessorat). Hi ha dos models de consulta:

o  Consulta experta: es dóna a través de l’estructura jeràrquica on l’assessor no participa en l’execució directa amb l’orientat.

o   Consulta col·laborativa: en aquest cas l’assessor intervé directament en algun aspecte del procés d’intervenció i també es caracteritza per compartir responsabilitat del projecte d’intervenció (Jiménez Gámez y Porras Vallejo, 1998)

Dins del projecte que estic desenvolupant la infància i adolescència és un camp d’intervenció no formal, ja que ens referim a infància en risc social. En aquest cas es fa des d’un centre d’atenció a la infància depenent de l’administració.

La importància de la intervenció en aquest àmbit té arrel en l’aspecte preventiu, amb la finalitat que les dificultats i les deficiències socials no consolidin característiques en la personalitat que dificultin la integració social.

Les intervencions es duen a terme segons els tres tipus de models:

-   Dins del model clínic: tenen lloc les tutories individuals per tal de poder treballar objectius que estan ja pactats en el seu projecte educatiu individualitzat (PEI).

-  Dins del model per programes: tenen lloc els projectes individualitzats, com els grupals on es treballen les competències socials, la quotidianitat, l’autonomia… i es sol fer per assableas o diferents tipus d’activitats.

- Dins del model de consulta: es treballa a nivell interdisciplinari, on es treballa conjuntament amb escoles, centres d’extraescolars, personal del CSMIJ, metges… tant des d’un punt de vista d’assessorament o com des d’un punt de vista col·laboratiu.

Reflexions

Erns Fischer (Àustria 1899-1972): va dir “L’art pot elevar a l’home des de l’estat de fragmentació al de l’ésser total integrat". Per mi l'educació té el mateix sentit. L'educació et fa lliure i penso que els professionals que s'hi dediquen han d'estar. Hem de partir de la premisa que ningú pot quedar-se fora dels engranatges d'aquesta. I és en aquest punt on tot el col·lectiu de professionls que treballem dins d'aquest món ens hem d'implicar al 100%, des de les nostres sensibilitats personals, però també des de la professionalització, per tal d'ajustar-nos a les desigualtats i a un treball més personalitzat i individual, per tal que a la llarga no existeixin ni es reprodueixin a la nostra societat tantes diferències

Educar vol dir crear conjuntament, no deixa de ser un art que està en continua construcció i com a artistes hem de saber valorar la importància del que es té a les mans.

Fa un temps va arribar a les meves mans aquest conte, penso que reflexa molt clarament l'esperit i el perfil de la psicopedagogia i de les persones que a ella es dediquen. Aquest fet provoca que aquest/a professional ha de tenir una sensibilitat especial i estar receptiu/va al que l’envolta, ja sigui per cercar altres recursos, per dur dur a la pràctica estratègies o noves metodologies. 

assaig, error, assaig, error, assaig, error.......

Fase 4

FASE 4: Avaluació

DATA: 10 al 21 de novembre

HORES: 16h

 

Comença ja la recta final del meu període de pràctiques. En aquesta fase m'agradaria fer una valoració de tot aquest procés, des dels objectius marcats, la metodologia emprada, els procediments...en cada una de les fases que hem vaig proposar. He intentat poder aplicar tota la teoria assolida en un context d’intervenció psicopedagògica, en aquest cas en un centre de menors tutelats, des de la vesant de l'educació no-formal. Penso que són molts els aspectes que he pogut aprendre amb aquestes pràctiques, però m’agradaria destacar-ne alguns:

- Les aptituds d’un bon psicopedagog. Hem de ser el director de l'orquestra però des d'un punt de vista elegant, deixar fer als altres, però saber agafar el lideratge quan toca. Fer i deixar fer, un estira i arronsa constant, aprenent i desaprenent.

- El fet de passar de la teoria a la pràctica. Malgrat els coneixements tècnics es tenen molt clars, és complicat passar a l'acció, ja que tots tenim un bagatge professional que fa que costi deixar les ulleres de la nostra professió i posar-nos les ulleres del psicopedagog.

- El fet de tenir en compte tots els factors i professionals que interactuen en un centre i aprofitar-los en la nostra intervenció. La diversitat enriqueix a tots els nivells, i el fet que en una institució treballin diferents professionals, fa que es creiin nous vincles d'aprenentatge i aquest sigui ben enriquidor.

- La importància de treballar tranquil·lament a contracorrent. Sovint no tothom té clar que s'hagin de proposar millores o fer-ne nous projectes, aquest fet provoca que el psicopedagog sigui un professional que ha de nedar a contracorrent i mai des de la tranquil·litat, on s'ha de sentir còmode, ja que és la realitat que amb més freqüència ens anem trobant. He de dir que personalment així ha sigut. En el meu període de pràctiques he tingut moments de tranquil·litat, però també moments de disbauxa on he hagut d'anar intentant convèncer del fet que impliquen les millores a les bones praxis, per no mencionar la necessitat de treballar paral·lelament el grau de motivació i la cohesió de grup.

 

En aquesta fase d'avaluació m'he proposat valorar la meva acció racional, reconsiderant la meva tasca i intentat avaluar els objectius i els límits que m'he anat trobant. Per aconseguir reconèixer si el procés seguit te la qualitat esperada, he pensat que una bona forma d'avaluar la meva actuació seria la d'anar buscant la coherència en les diferents fases i les dimensions que he anat treballant, d'aquesta manera pot quedar més comprensible tot el procés.

 

FASE 1: Pla de treball DATA: del 15 al 30 de setembre HORES: 18h
Dimensions	Avaluació
Objectius: - Definir els objectius de la intervenció i les diferents fases del Pla de treball. - Acordar continuïtat i aclarir expectatives mútues. - Definir intervenció	Aquesta dimensió la vaig assolir amb facilitat, ja que en tot moment em vaig sentir ben guiada i assessorada pel meu tutor de practiques. Els objectius marcats van ser consensuats amb ell, després de veure quines possibles intervencions podia fer.
Destinataris: - tutor de pràctiques (UOC) i tutor del centre ( psicopedagog).	Tant el tutor de la UOC, com el tutor de practiques han estat disponibles pels meus dubtes i aclariments.
Activitats: - Converses amb el tutor extern per contrastar la proposta inicial - Participació en la reunió per definir conjuntament els objectius generals, específics de la proposta de treball, fases, seqüènciació, temporalització. - Formulació escrita i consensuada de les fonamentacions sociològiques, epistemològiques, psicològiques i pedagògiques que vertebren les intencions, finalitats i pràctica educativa.	Aquesta dimensió ha sigut també fàcilment assolible, ja que com he comentat abans he tingut quan ho he necessitat a tots dos tutors que m'han anat assessorant. La primera reunió per tal de fer una definició conjunta de la proposta va ser ben acceptada, fet que em va motivar molt, malgrat la feina que implicava. Fer un marc teòric tampoc va ser gaire difícil, ja que he pogut anar investigant per diferents documents i bibliografia que se m'ha proporcionat des del centre i també que jo he pogut anar recuperant d'assignatures cursades al llarg de la carrera.
Instruments o tècniques: - Observacions i reunions amb el tutor. - Anàlisi documental dels diferents documents del centre: PEC, RRI, Pla d’acció Tutorial, Memòria anual, lectures complementàries - Registres narratius a partir de notes de camp.	D'aquesta dimensió he de dir que el que més malament he portat ha sigut les notes de camp, m'ha costat molt ser fidel als registres narratius, malgrat he pogut anar apuntant una mica com anava evolucionat tota aquesta fase, he de reconèixer que no ho he dut al dia. La resta de tècniques sí que les he portat al dia d'una manera acurada.
Indicadors d’avaluació: - Registre de les converses amb el tutor. - Notes de l’anàlisi documental. - Elaboració del Pla de treball. - Validació del Pla de treball per part del tutor de pràctiques (UOC).	Tots aquests ítems els he treballat a consciència i el tutor de la UOC em va validar la meva proposta, per tal de dur-la a la pràctica. Sí és cert que va deixar palès que es tractava d'una proposta interessant però a la vegada amb poc temps per dur-la a terme amb tota la seva complexitat, malgrat aquests comentaris vaig decidir dur-la a la pràctica.

 

 

FASE 2: Proposta de millora del Pla d’Acció Tutorial DATA: l’1 al 10 d’octubre HORES: 14h
Dimensions	Avaluació
Objectius: - Fer proposta de millora del Pla d’Acció Tutorial del centre. - Caracteritzar els principals actors que intervenen i el context.. - Col·laborar en la definició dels continguts, seqüenciació, activitats i metodologia de les tutories	Fer un document amb millores del Pla d'acció tutorial no ha sigut gens complicat, ja que des d'un principi he tingut clar com havia de ser. Detectar els actors i com dissenyar-la. He de dir que he sigut molt ajudada pel meu tutor de pràctiques el qual m'ha anat assessorant constantment.
Destinataris: - Tutor del centre i Equip Educatiu.	He de reconèixer que a mesura que anava  fent reunions per tal de presentar el nou document, em vaig anar trobant amb més impediments i manca de motivació per part de l'equip. Ja que jo plantejava una nova manera de treballar i calia desaprendre, per tal de tornar a aprendre fet que implicava un esforç que no tothom estava disposat assumir.
Activitats: - Consulta documental i recollida d’informació sobre el tema a desenvolupar. - Participació a les reunions amb el meu tutor i amb l’equip educatiu. - Redacció de les propostes de millora.	L'assessorament per part del meu tutor ha sigut magnífica per tal de poder redactar les propostes de millora i poder-les presentar de manera atractiva a la resta d'equip educatiu. A les reunions amb ell sempre he pogut plantejar dubtes a tots els nivells, no només respecte la meva proposta, sinó a nivell d'altres projectes els quals treballa i diferents intervencions que realitza.
Instruments o tècniques:   - Anàlisi documental. - Reunions amb els educadors	He tingut sempre al meu abats tota mena de documentació per tal de poder confeccionar la meva proposta. Respecte les reunions amb l'equip no sempre han sigut com jo esperava, on la implicació no sempre ha estat present, fet que desmotiva.
Indicadors d’avaluació: - Nivell de col·laboració i cooperació de l’equip. - Diari de pràctiques.	Com he anat comentat amb anterioritat, no sempre el nivell de col·laboració de l'equip ha sigut òptim, sovint he entès que la feina del psicopedagog, malgrat hauria de ser des d'un model col·laborador, sovint és una tasca en solitari i a vegades incompresa. Ja que a vegades s'han de proposar millores o dissenyar projectes en els quals no tothom creu i acaba sent una torre de Babel on tothom diu la seva però no tothom vol ser partícip o es creu el canvi.

 

FASE 3: Assessorament i implementació DATA: 13 d’octubre al 7 de novembre HORES: 32h
Dimensions	Avaluació
Objectius: - Assessorar grupal i individualment, conjuntament amb el psicopedagog, dels nous canvis del pla d’acció tutorial. - Atendre dubtes. - Fer un seguiment del procés d’implementació. - Recollir els dubtes. - Donar solució als problemes que vagin apareixent.	Malgrat a les reunions conjuntes he anat percebent malestar i poc grau d'implicació, als assessoraments individualitzats m'he anat trobant més ganes de fer bé les tutories. He anat explicant els canvis i recollint els dubtes, per tal de donar resposta, conjuntament al tutor de pràctiques. Fer el seguiment no ha sigut gaire complicat, ja que jo mateixa l'he hagut de dur a la practica i he de reconèixer que malgrat és més llarg, a la llarga ens proporcionarà més avantatges.
Destinataris: - Equip Educatiu.	Mica en mica s'ha anat mostrant participatiu i més receptiu.
Activitats: - Reunió de coordinació amb el psicopedagog i amb els diferents membres de l’equip educatiu. - Participació de manera regular en les diferents sessions. - Seguiment i assessorament de l’equip. - Recerca de nou material.	Aquestes activitats s'han anant fent de manera periòdica i quan des de la espontaneïtat anaven sortint segons les demandes de l'equip. He de dir que no totes han sigut fructíferes, però si més no han sigut aprofitables per veure la realitat. La recerca del nou material m'ha servit per anar investigant més sobre el tema.
Instruments o tècniques: - Fulls d’observació. - Registre d’assistència, de demandes i de comentaris. - Reunions.	He anat creant un petit registre on he apuntat les demandes i dubtes respecte el document que vaig crear i sobre la metodologia i periodicitat de les tutories. Al final no vaig confeccionar els fulls d'observació, ja que no em va donar temps.
Indicadors d’avaluació: - Grau de participació i mostres d'interès per part de l’equip educatiu. - Reflexió conjunta al final de cada sessió, grau de satisfacció. - Diari de pràctiques.	El grau de participació ha anat en augment a mesura que s'anava treballant sobre el nou document. Amb el tutor de pràctiques hem anat fent petites reflexions al respecte i com ell ha anat veient l'evolució de tot el procés.

FASE 4: Avaluació DATA: 10 al 21 de novembre   HORES: 16h
Dimensions	Avaluació
Objectius: - Conèixer l’opinió sobre el procés i resultats de l’experiència. - Conèixer el grau de satisfacció dels l’equip educatiu. - Conèixer el grau d’assoliment dels objectius que m’havia proposat, metodologia, periodicitat... - Participar en la discussió sobre els resultats d’aquesta avaluació i assessorar en la presa de decisions respecte a possibles accions correctives.	Els objectius marcats els he anat assolint paulatinament, ja que s'han anat treballant al llarg de tot el procés. Mitjançant la discussió i l'assessorament en els quals he basat la proposta. El grau de satisfacció per part de l'equip ha millorat, malgrat al principi es va agafar amb molt d'optimisme, mica ne mica va minvar, per finalment veure's com una bona eina de treball. Les accions correctives que s'han fet sobre el document s'han fet conjuntament amb l'equip i sota el vist-i-plau del tutor de pràctiques.
Destinataris: - Psicopedagog i equip educatiu.	Tant l'equip com el tutor s'han mostrat molt interessats en el document final, per tal de poder treballar amb ell.
Activitats: - Reunió de l’equip educatiu per tal de valorar la proposta feta, fer propostes de millora i valorar la seva continuïtat.	La darrera reunió no va ser la més important, ja que penso que vaig aprendre més als assessoraments personalitzats. El resultat final és valorat molt positivament i es valora la seva continuïtat amb la condició que és un document viu el qual requereix de canvis constants per tal de millorar-lo entre tots.
Instruments o tècniques: - Registre de dades (propostes de millora). - Reunió de l’equip educatiu. - Reunió individual amb el psicopedagog. - Elaboració de la memòria de pràctiques.	Faig un llistat i un registre amb totes les propostes de millora i deixo plasmat per tal de poder treballar sobre el mateix document tot l'equip. Aquest procés de pràctiques em suposa l'elaboració d'una memòria de pràctiques on quedi plasmat la meva proposta i tota l'evolució que ha patit, fins arribar a un desenllaç.
Indicadors d’avaluació: - Valoració dels objectius plantejats inicialment. - Propostes de millora. - Valoració de les pràctiques per part del tutor de la UOC - Validació i avaluació per part del tutor de pràctiques	La valoració que faig és molt positiva, ja que m'ha servit per entendre les funcions del psicopedagog en l'assessorament de l'educació no formal. M'ha servit per veure i entendre millor les dimensions teòriques en les quals està assentat i en els models teòrics en els quals poder treballar, mesclant i desmesclant, per tal d'obtenir bons resultats.