Fase 2

FASE 2: Proposta de millora del Pla d’Acció Tutorial

DATA: l’1 al 10 d’octubre

HORES: 14h

L’Estatut d’ Autonomia, en les seus articles 9.25 i 9.28, otorga a la Generalitat de Catalunya competència exclusiva en matèria d’Assitència Social i de Protecció i Tutela de menors.

La Direcció General d’Atenció a la Infància del Departament de Justícia és qui té atribuïdes les competències i les funcions en matèria d’atenció a la infància, que estableix el decret 332/1998, de 21 de novembre, de reassignació de competències en matèria de protecció de menors, d’acord amb l’establert a la Llei 12/1998, de 21 de novembre, que modifica parcialment la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.

Així:

- En el seu article 2.1 del Decret anteriorment esmentat, s’estableix com a funció de la DGAI la tutela dels menors desemparats per mancança o per exercici inadequat de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

- En l’article 2.2 fixa entre d’altres l’exercici de l’acció preventiva individualitzada i el tractament adient respecte als menors que presenten unes circunstàncies que fan preveure un risc elevat de comissió d’infraccions penals.

 “ Els mètodes d’educació han d’ésser susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants puguin integrar-se en una societat canviant. El sistema educatiu ha de ser compensador i, per això, s’ha d’adaptar a les diferents diferents situacions de l’infant, qualsevol que en sigui l’origen i la naturalesa”.

Resolució 37/1 nº6

 “ El nen gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis, dispensat tot per la llei i per altres mitjans, per tal que es pugui desenvolupar físicament, mental, moral i espiritual i social en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental a què hom s’atendrà serà l’interès superior del nen”

Declaració Universal dels Drets dels Infants Principi 2

“ L’infant que pateixi d’algun impediment social ha de rebre el tractament, l’educació i la cura especials que requereix el seu cas particular”

Declaració Universal dels Drets dels Infants Principi 5

“ El nen té dret a rebre educació.. que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu enteniment individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat”

Declaració Universal dels Drets dels Infants Principi7

“ L’interès superior del nen ha d’ésser el principi rector d’aquells que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació”.

Declaració Universal dels Drets dels Infants Principi8

El centre on faig les pràctiques està sota el paraigües de la DGAIA, aquest departament pertany a la Conselleria de Benestar i Família. La Generalitat té la tutela dels/les menors del centre. Cada centre ha de tenir un projecte educatiu de centre, on un dels punts és el pla d'acció tutorial. En aquest apartat queda estipulat que les tutories són realitzades pel tutor/a assignat/da a cada menor, aquest treball individualitzat considera tres funcions bàsiques:

-  de suport: recolzant, conduint, acompanyant el seu procés de creixement.

-  de seguiment: analitzant amb el nen/a els objectius marcats al PEI.

- d’observació: tant de les conductes, relacions, etc, produïdes dins l’espai propi de la tutoria com dels que es donen fora d’ell.

Aquestes tenen lloc amb una periodicitat d’un cop al mes, com a mínim, malgrat depenent les diferents situacions s’han de fer amb més assiduïtat. En l’actualitat no sempre tenen aquesta periodicitat i no sempre es deixa constància. 

A mesura que van passant els dies  m'adono  de la necessitat d'implementar una periodicitat i deixar constància d'una manera obligatòria de tot el que es fa, ja que crec que és una gran errada no fer-ho. A més a més de crear un nou format de document, també cal crear una nova metodologia de treball i ser conseqüents amb la feina. 

Com ens dicta les llei abans esmentades, una de les tasques dels educadors socials al centres de menors és treballar per una atenció individualitzada i amb un bon pla d'acció tutorial es pot assolir.

Un cop més poso sobre la taula la necessitat de treballar conjuntament i a nivell interdisdisciplinari veient els pros i contres de la metodologia que s'emprava anteriorment i de com creiem tots i totes que s'ha i s'hauria de treballar. M'adono que és més complicat del que pensava, ja que crear una proposta de tutories ha sigut la part més fàcil, el que veig que serà més complicat és la posada en pràctica, ja que hi han moltes males praxis i molts mals hàbits que caldrà anar corregint.


El dia que faig la presentació del nou document, el presento com un document que està en construcció i que crec que hauria d'estar en construcció constantment. Ja que crec que hauria de ser un document viu i podent ser modificat per qualsevol membre de l'equip educatiu del centre. Tothom l'accepta amb ganes i amb il·lusió. El segon punt que plantejo és la metodologia, deixo constància que fins ara les tutories ni es feien amb la periodicitat adequada ni es deixava escrit degudament, fet que solia provocar molta més feina alhora de treballar els objectius individuals dels/les menors. Recomano la necessitat de ser endreçat i meticulosos en aquesta tasca. Aquesta part no és tant ben rebuda com la presentació del document. Faig la proposta de començar a fer les tutories seguint el nou model i així poder anar veient si ens va funcionant bé o s'han de fer modificacions. Tant el psicopedagog com jo marquem dates per tal d'assessorar davant dels dubtes.

l meu afany és treballar des d'una perspectiva de xarxa col·laboradora, on tothom tingui cabuda i tothom pogui anar opinant per tal de millorar el document, malgrat és el que em proposo veig i vaig percebent que l'equip no ho acaba de veure clar. Poso sobre la taula la necessitat de "desapendre", és a dir la necessitat de modificar conductes i/o males praxis, o no tant adeqüades per iniciar amb noves inercies de treball.