Raons de la meva tria

El practicum1, el vaig realitzar a l’Escola Estel, la quan pertany a la Fundació Sant Tomàs, referent ala comarca d’Osona de l’atenció a les persones amb disminució psíquica i intel·lectual. Aquesta és una escola d'educació especial que ofereix un conjunt de serveis, recursos i ajuts relacionats amb l'educació i l'atenció dels alumnes amb discapacitat intel·lectual. En el capítol 7 (part II, Bloc I) d’Àngels Cano, ens dóna els indicadors necessaris per afirmar que l’escola estelestaria a cavall entre l’educació formal i no formal. L’etapa d’entre els 3 anys i els 16 anys, queés l’etapa obligatòria, estaria dins de l’educació formal. Dels 16 anys fins als 21 anys, que seria una etapa no obligatòria, estaria dintre de l’educació no formal. “cobreix les activitats explícitament educatives, però no qualificables i les activitats socials implícitament educatives. Monereo, C. i Castelló, M. (2006). He d’afirmar que va ser una etapa on vaig gaudir molt, no només a nivell d’aprenentatge sinó a nivell personal, ja que vaig aprendre molt de la humanitat i motivació que allà es respira.

Malgrat aquesta bona experiència vaig prendre la decisió de fer un canvi de centre i demanar de fer el practicum2 al meu lloc de feina, ja que també volia aprendre quines són les tasques del psicopedagog en un centre de menors tutelats per la Generalitat. Malgrat fer-los en centres diferents, penso que igualment assoliré l’objectiu de garantir el coneixement contextualitzat del desenvolupament del procés de la intervenció psicopedagògica, ja que el meu bagatge formatiu i professional com educadora social així m’ho permetrà.

Després de 4 anys treballant en aquest CRAE, després de poder anar observant amb ulleres de psicopedagog i gràcies a les indicacions del meu tutor de pràctiques, vaig valorar la necesitat de poder millorar un document ja existent, el Pla d’Acció tutorial, poder participar en l’assessorament als professionals que el duen a terme i posar-lo en pràctica. Estic convençuda que l aprenentatge millorarà la proposta, allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’ació i permetrà donar una millor atenció als/les menors.. D’altra banda, penso que la proposta potmotivar a l’equip i dóna sentit al procés d’aprenentatge, tornant-lo significatiu i permetent extreure nous aprenentatges. Per tant, a l’espera dels resultats, espero que l’experiència sigui satisfactòria i hi hagi una continuïtat. Ha de ser un document viu el qual ha de ser modificat en la m sura que la realitat vagi canviant, no pot quedar-se estancat, sempre s’ha de tendir cap a la mi lora.